Essència democràtica

D’entrada, hem de dir que la paraula democràcia es defineix malament, sigui intencionadament o no. Etimològicament, la paraula democràcia prové del grec antic i textualment significa: “El poder del poble” Aquesta definició, en ella mateixa, és un autèntic i determinant apotegma i radicalment oposada a l’altra  forma de govern: la autocràcia, que significa: “El poder propi” Aquest “poder del poble” automàticament s’incomplís quan la democràcia és representativa enlloc de ser participativa; ja que, el poder passa del poble als parlamentaris i aquests ja no es deuen als ciutadans, ara es deuen al partit que els ha proposat i voleu res més antidemocràtic que la disciplina de partit?

Això, per exemple, no passa a Suïssa, on la democràcia és totalment participativa; mentre en trenta anys a Espanya hem tingut sis referèndums, a Suïssa n’han tingut sis-cents, cent vegades més. Aquesta també és la raó perquè a Suïssa pràcticament no tenen manifestacions al carrer, mentre Espanya és el país d’Europa amb més manifestacions, amb una mitjana de sis diàries. I és lògic, si “el poder del poble” no es pot decidir votant en referèndum, no li queda cap més remei que sortir al carrer a expressar-se amb la veu, que no deixa de ser un dret basat en la frustració de no poder votar; doncs les dos premisses bàsiques de tota democràcia són: veu i vot. Que hagi tantes manifestacions a Espanya a molts polítics ja els hi va bé, per la senzilla raó que ho interpreten com el dret infantil a picar de peus i perquè les paraules sempre se les emporta el vent. Recordem aquelles sentències polítiques que són apolítiques: “Ja escamparà” o “Ja se’n cansaran de protestar”

El que si preocupa als polítics és que el poble es manifesti votant, mitjançant referèndums. Això de votar només volen que sigui prerrogativa dels parlamentaris i que els ciutadans ja en tenen prou votant cada quatre anys. Aquesta és la raó per què molts polítics es volen blindar amb una Constitució que va néixer coixa i judicialitzen la Justícia per tal d’emmascarar la negació del dret participatiu de votar i ho fan amb uns magistrats que deuen el seu càrrec als propis polítics que els nomenen i són els mateixos polítics que després presenten les denúncies anticonstitucionals.

Però, anem a l’essència de la democràcia: Si un sistema polític té com a referència la llei, qui fa la llei juga amb avantatja i, aleshores, no podem tenir una autèntica democràcia, tenim un règim democràtic i, a més a més, legalista. La referència d’una autèntica democràcia ha de ser l’Ètica, per la senzilla raó que cap llei pot contemplar tots els supòsits ètics. És aquí on els ciutadans haurien de votar en referèndum totes les lleis fonamentals; com, per exemple l’educació. Així s’evitaria tants canvis de lleis i programes educactius, que no duren ni una sola generació.

Aquest règim democràtic que tenim, afavoreix més als representants (és a dir, els polítics) que als representats (és a dir, els ciutadans) I, per afegiment, tenim que aguantar a molts polítics “perdona vides” que dia sí, dia també, estan ofenent la intel·ligència dels ciutadans amb els seus plantejaments sofistes, regatejant el contingut i interpretació de la llei. Estic convençut que si tinguéssim llistes obertes i desbloquejades, aquests polítics s’ho pensarien dues vegades abans d’obrir la boca, per la senzilla raó que deurien el seu escó al ciutadà enlloc de deure’l al partit que els sustenta, empara i instrueix per fer el discurs del partit, prescindint del que pensi el ciutadà.