(A l’Albert Villaró)
A l’estiu, de bon matí,
quan l’albada encara és fresca,
lo meu peu decidit tresca
per un bell i pla camí.
Camí de terra i d’herbei
caminat i resseguit
amb los pares de petit
fins avui que ja sóc vell.
Camí de cedre i til·ler
que la mirada em captiva
al bes del sol matiner.
Camí, camí del Caner...:
com més curta em sé la vida,
més em delectar de fer.
Josep Espunyes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.