Riu avall

Vaig riu avall,
surant com l’aigua freda
del desglaç primaveral
o com fulla groga de tardor.

I em sento goteta entre gotetes,
sota la llum matinal, filtrada
per oscil·lants branques d’avet
en un bosc farcit de records,
on sempre trobo l’esperança
que renaix, des d’aquesta aigua,
fins la terra i les pedres del camí.

Riu avall, sol anar la nostra vida.