Flux de gent en l’entorn
que determina anades
i tornades pel passadís
de cada circumstància
personal, incedible.
I el silenci es trenca,
amb veu metàl·lica
de megafonia: nom
i porta d’entrada.
La resta, soroll i frec
de passes. Més soroll
i frec de diaris que
constitueixen murallats
per a cada pensament.
Pel seu damunt, s’guaita
l’explanada de cadires,
alineades com exercit
a punt de fer el setge.
Tot plegat, estem parlant
de salut o, millor dit, gent
amb la seva malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.