Sota el blau d’un pensament
he recollit la força del passat.
Cada port ha estat una llar
i cada mar un nou camí,
on gaudir d’aquest viatge.
Tothom pot sentir la veu
de la nostàlgia, la seva subtil
musicalitat: notes d’enyor;
però, també, joia pel record.
Aquest Àngel sovint planeja
amb guarda de sentiments i,
fins i tot, patrimoni d’emocions.
Aquest Àngel, sense cel, és blau
com el nostre propi pensament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.