Fred al cor

Tinc fred al cor,
no sé com s’hi ha ficat,
s’ha esmunyit per alguna
escletxa, d’aquelles que
mai ens solem recordar.
És un fred fi, subtil, com
el baf gelat de la nevera,
com la boira de novembre.

Tinc fred al cor,
fa dies que el sol no surt,
la beneïda pluja l’amaga
dins dies curts de tardor.

Tinc fred al cor,
que empara la meva
ànima atlàntica, en
detriment d’un cor
mediterrani, d’un
estiu ja esgotat.

Sí, tinc fred al cor
i tinc qui me l’escalfi.