Agulla i fil,
i anar cosint paraules.
Ara, que ja descompto dies,
encara tinc el privilegi
de perseguir somnis
i deixar traça o estigma,
quan invoco el meu codi.
Sóc transgressor d’emocions
i m’atorgo la paraula
com immerescut regal,
perquè deixo per a l’oblit
l’embolcall dels meus pecats.
Sempre és millor oblidar
que alterar l’essència del perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.