Les llàgrimes d’abril
germinen brots de fulles,
amb la mirada posada
a l’horitzó de llunyania.
Dos coloms festegen,
arrecerats per la cornisa
d’una casa que goteja
l’aigua paret avall.
És un bocí de carrer,
emmirallat per l’aigua,
que cerca primavera
i que cerca identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.