Altra primavera

Sempre he tingut
ànima d’ametller,
veient llampec de flors
que enlluernen ninetes.
Mentre, a les parpelles,
bressolo perdons
i per l’hort lliuro
la gebrada de la nit.

Afamat de tronades
i bastides d’emocions
on l’abeller fa amanyac
de paraules, de records.
Queda molt per dir
i encara més per estimar,
per vèncer la indolència,
fent travessa pel futur.