Al magatzem del record
encara hi tinc estoc
de rialles i somriures.
Històries que feien somiar
i després volíem viure:
la terra d’Oz i de l’Alícia.
El Peter Pan buscant
a la Campaneta pel bosc
dels nens perduts.
O Mary Poppins ballant
amb els esteranyinadors
pels terrats de la vida.
I ja de tornada:
Ghost, Gladiator o Avatar,
per seguir sent nens.
Perduts per la imaginació.
Històries mai viscudes,
però històries per somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.