Camí de tinta

Quan surt un projecte
(ni que sigui un miratge),
corro a dissenyar-lo
i l’apamo amb paraules
des del meu imaginari.

A poc d’espai, l’esporgo
i l’orejo, diluint el secret,
fugint d’una memòria
que, tot sovint, l’oblit
la té amb ulls clucs.

I així esclata l’estímul
amb una tremolor de part.
Aleshores, toca enfilar
el camí de la tinta
i que la gent ho accepti.