Sospir de temps

Quan sacsejo el clarobscur de la incertesa
(interstici entròpic que entapissa
el temps clònic de la ment),
quina pot ser la qüestió?
¿El verí de la introspecció m’obrirà
la fina escletxa de l’autoanàlisi?
Itinerari, sedàs de patiment,
pòsit i trajectòria abstracta
on escreix el relleu del biaix
de cada nova vivència.

Tot plegat, un sospir de temps.