Sis poemes de Montserrat Abelló

Visc i torno

Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.

Vinc de lluny

Vinc de lluny
i tinc aquella certesa
que s’amaga en cada
petita paraula.

I es queda clavada
dins meu en el batec de l’amor
viscut al llarg dels anys.

Essència i raó
d’aquest meu viure
inquiet i persistent.

La nit

La nit és massa
fosca,
l’he amagada
sota el coixí.
Dorm
amb mi.

Visc per no morir

Visc per no morir
i lluito per viure.

Per no perdre cap
d’aquests moments

que sé irrepetibles.

Cau la tarda

Cau la tarda,
perfila cada cosa,
la fa reviure.

Com plou m’agrada.
Silenciosa escolto
la veu de l’aigua.

És el no saber

És el no saber
que esglaia.

El temor de no poder
obrir una finestra,
una porta, o la por
de no saber com arribar
a deixar-la ben closa.