Geografia de vida

Encara puc fer escarni
de les meves nits vetllades,
malferit per la poesia
i al llindar del seu escenari.

Encara poso veu a la llàgrima,
trepitjant camps i deserts,
i arribo a un horitzó estàtic,
quan tanco la cortina del record.

Encara tinc espina al cor
(com l’Antonio Machado)
i escorcollo per l’obaga
cada sol vençut i perdut.

Encara traspuo sentiments
i arrecero tots els ultratges
per combatre aquesta eixuta
geografia de la nostra vida.

Malgrat tot, encara escric.