La llum de la Seu Vella
La llum del sol bressola,
un a un, els arcs del claustre
i juga a generar ombres
que gategen pel terra
com arabescos xinesos.
La llum del sol ressegueix
el Turó i busca, dins l’herba,
la Terra Ferma i les arrels,
la suau fragància de Ponent
i l’efluvi de la nostra Història.
Infatigable, la llum voleteja
pel capvespre, l’atmosfera
d’aquesta tèbia rerevera.
Aquesta n’és llum de tardor,
essència de l’esperit lleidatà.
La llum del sol s’embadala
al peu de l’eixerit campanar
(amb el poema d’en Magí Morera)
i el fita amb batecs de cor
quan ell, atrevit, li fa l’ullet.
I la llum del sol s’enamora
i amb delicadesa acarona
els carreus del campanar
que somriu majestuós a:
La llum de la Seu Vella.
Fill de la boira (pseudònim)
Jesús Jordi Garcia Boadella
Primer premi poesia Seu Vella
Lleida, octubre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.