De tant en tant,
em faig enterramorts.
Dins un nínxol hi fico:
els dies de tenebra,
l’odi i la rancúnia.
Dins un altre nínxol
hi fico: la incomprensió,
la incomunicació
i la mala educació.
Al tercer nínxol,
el més pudent, hi fico:
la prepotència, l’orgull,
la supèrbia i l’agressivitat.
Cada nínxol és dual,
calabós fosc i humit,
però també úter
on gestarà la culpa.
En definitiva,
em queda l’orfandat,
per seguir buscant
el malparit equilibri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.