Tornar al criteri original

Fa uns quants anys, quan estudiava medicinal legal, vaig qüestionar el professor de l’assignatura, dient-li que la llei no era igual per a tothom. El professor, una mica irritat, em va dir que no tenia raó, que la llei era igual per a tothom. Aleshores, vaig argumentar-li que l’aplicació de la llei no és igual per a tothom. Amb la qual cosa, tots dos vàrem ficar-nos d’acord.

Ara, amb el cas del ex-rei d’Espanya (em nego a dir-li Rei Emèrit), podem tornar a la disjuntiva de si la llei és igual per a tothom o si l’aplicació de la llei no és igual per a tothom. Dit això, cada vegada hi ha més gent que pensa que la llei no és igual per a tothom. Agraeixo, doncs, a la gent que pensa així, perquè gràcies a ella he pogut sortir del concepte pactat amb el meu professor de medicina legal, respecte a la desigualtat a l’hora d’aplicar la llei, per tornar al meu criteri original: la llei no és igual per a tothom. Deixeu-me que fiqui un exemple força aclaridor. La Constitució espanyola ens diu que Espanya és una monarquia parlamentària i acte seguit la mateixa Constitució entra en contradicció, dient-nos que el rei és inviolable. Senyors pares de la Constitució, teniu clar que un rei inviolable no representa a una monarquia parlamentària i sí representa a una monarquia absolutista?

Arribats a aquest extrem, sempre m’agrada posar en evidència els dos principals enemics d’una democràcia: la impunitat i el greuge comparatiu. Dins la situació plantejada, ens trobem amb les dos condicions. Després, encara hi ha gent que maldiuen contra els catalans, perquè hi ha catalans que volen la independència. Doncs..., potser la volen, perquè aspiren a viure en una autèntica democràcia, on la llei sigui realment igual per a tothom. Per cert, es fiquin com es fiquin, aquests “maldiudors” han de saber que una república sempre serà més democràtica que una monarquia.