Les branques es despullen,
mentre fulles fugisseres
encatifen el terra amb
una follia de colors.
A l’invisible llindar
d’enrocats sentiments,
hi trobem el codi,
l’ADN de la humanitat.
Teixim xarxa d’emocions
on es gronxa l’herència:
perquè volem estimar,
perquè volem ser estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.