Geopolítica i “geoguerra” (II)

Fa més de cinquanta anys vaig publicar al “Diario de Lérida” un petit article titulat “El veto anacrónico”. A aquestes alçades del segle XXI, encara hem de veure com quatre països, de forma totalment antidemocràtica, poden seguir vetant resolucions de l’ONU. Així és com Rússia bloqueja les resolucions de l’ONU que no li convenen. Aleshores, per què es fan resolucions que se sap seran vetades? I per què el conjunt de països no es rebel·len davant aquests vets anacrònics? Amb quina autoritat moral pot parlar l’ONU de democràcia, quan permet que quatre països puguin exercir aquest vet antidemocràtic?

Per altra banda, veiem com totes les grans guerres succeeixen a Europa, mentre Estats Units i Canadà fan la seva geopolítica des de “la barrera”, amb la garantia que el seu territori no ha estat ni estarà mai envaït. També resulta sorprenent el relatiu silenci d’Anglaterra, li està fent un brexit a la guerra d’Ucraïna?

Volem la pau mundial? Doncs per aconseguir-la es necessita la més gran de les utopies: clausurar tota la indústria armamentística i acabar amb el comerç i tràfic d’armes. El sil·logisme és ben senzill i força cruel: hi ha guerres, perquè la indústria armamentística necessita que hagi guerres, per poder vendre els seus productes. La prova del que dic, és que no ha hagut mai ni tan sols un dia sense guerra al món. Tinguem-ho clar: la pau no es pot comercialitzar, la guerra sí.