La nit, amb sa narcòtica buidor,
malvèn l’osca eutanàsia
de l’esfereït i somort desig.
Dicotomia d’amor–odi
dins el sàdic enderroc,
on es fica epíleg
a tota relació de fals amor.
Dèria erràtica de recança
pel carrer del menyspreu,
amb l’amarga penombra
i el tèrbol desencís de
persones immadures,
òrfenes de sentiments;
encasellades per
coordenades cartesianes:
entre l’eix abscissa del
argument–decepció
i l’ordenada que pot
exorcitzar la inclemència
de falses esperances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.