Germans

Torno a dibuixar la matinada,
on despertarà el meu esperit
i s’aixecarà com vol de colom.
El cel és blau, el mar és blau
i veig ulls blaus de cel i de mar.

Caminant quan camino,
caminant quan penso
i miro la muntanya
(fa mig segle vaig pujar)
que ara n’és niu d’àliga.

Llegeixo altra muntanya
(la del meu germà)
amb tot el pòsit que té:
filosòfic, alquímic, metafísic;
resseguint camins de llegenda.

Demà, deixaré aquest sol,
mediterrani, on neixen
totes les nostres cultures
que ens han “envaït”.
Sóc, som, d’ADN’s culturals.