Informació i opinió

No conec cap periodista o comentarista esportiu que sigui capaç de ser equànime, quan narra un esport de competició (és prosèlit emocional del seu equip). No conec cap periodista o tertulià polític que o de forma directa o de forma indirecta no justifiqui el comportament de polítics que, hem d’imaginar, són el que ell vota o és militant del partit o fins i tot el representa, per tal de justificar l’ideari polític d’aquest partit. En que quedem? Defensem a persones o defensem la veritat? Sembla que és més fàcil defensar persones (justificant el seu comportament) que defensar veritats que cal argumentar.

Avui en dia, si no volem que ens donin gat per llebre, cal estar al cas, cal esbrinar i separar que és informació del que és opinió. També ens caldrà verificar si aquesta informació està contrastada o no. Òbviament, si la informació no està contrastada, no cal justificar-la i així queda formulada com si fos real (una forma molt subtil de manipular). També cal esbrinar si una opinió està plantejada de forma racional i argumentada o si pel contrari està exclusivament plantejada de forma emocional. Tinguem en compte que d’una opinió emocional a una opinió visceral, només hi ha un pas i tot sovint veiem com aquest pas es dóna en editorials i tertúlies.