La meva illa

La meva illa està voltada
d’aigua salada d’incomprensió.
Voltada de taurons prepotents
portadors d’arrogància i mort.

L’aigua està farcida de roques,
d’algues interrogants i admiratives,
per on circulen meduses agressives
que piquen per picar i neden per nedar.

Emperò, la meva illa és força rica:
de tots els sols de primavera i tardor,
d’altes palmeres d’esperit enlairades
i arena fina d’enteniment i comprensió.

A la meva illa brolla aigua filosòfica
que nodreix la terra de la Lògica,
on germinen flors de raonament
i lluquen els arbres de les idees.

La meva illa és diminuta i llunyana
de qualsevol mar, oceà o continent,
fora de rutes turístiques i comercials.
Però segueix sent, una illa de sentit comú.