Dies llargs,
nits infinites,
dins el claustre
de la placidesa.
M’agermano amb el silenci,
tots dos volem créixer
i cercar aquella illa
que era la joventut.
Fem recer colpidor,
que ratlla amb la ximpleria,
davant l’expectant oblit:
Poruc, melangia i escriptura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.