Un-i-vers (II)

No m’agrada ser turista,
sóc viatger. Voldria
romandre a cada lloc,
ser esponja del nou espai
i acomiadar-me del temps.
Sortir de la tenebra
que duu la ignorància.

Observar, pregar i...
estimar el silenci.
Tot és un univers
que es guanya, ordint
tacte i dedicació.
Sóc un i tinc el vers...,
també sóc univers.

“L’avantatja de ser intel·ligent és que pots fingir que ets imbècil, mentre que al revés és impossible”  (Woody Allen)

Verborrea democràtica

Mentre les democràcies parlamentàries (parlament ve de l’italià parlare, parlar) parlen i discuteixen abans de votar i aprovar una llei, les autocràcies actuen de forma instantània i dictatorial, sense cap consens. La democràcia segueix sent el menys dolent dels règims polítics, però és lenta en les seves decisions i sovint perd el tren de la actualitat. Màxim quan té una justícia garantista que pot ficar obstacles argumentals abans d’aplicar la llei i, més tard, els obstacles poden venir de la mà d’una interpretació judicial. Faig referència al que diuen molts advocats, quan els hi preguntes: Com anirà el judici? I et responen: Dependrà del jutge que ens toqui en sort? Aleshores, en democràcia la sort també compte? Què tenim, justícia o jutges?

Escolto polítics que em recorden el patí d’escola, quan es feien dos equips per jugar el partit. He dit partit? Sí, el líder del partit polític és qui elegís la gent que desenvoluparà i jugarà la política del partit. Líders que tots, sense excepcions, cauen en el parany de la verborrea neuròtica o, si voleu, verborrea democràtica.

Cel rogenc...

(...pluja o vent)

El sol fa el niu
per enllitar-se.
La lluna no hi és
(no té prou fe),
per tenir cos
i cor de somni.

Nit de llampecs,
de fulles esteses.
Pluja i vent també,
tornen a fornicar
per parir fang verge.

A l’horitzó,
trencat de núvols
que obren la porta
a l’estrella polar,
la que, per fi!,
assenyala el nord.

“La persona que menteix és una persona immadura i una persona immadura no pot desenvolupar un càrrec polític de responsabilitat”

Consum de Ketamina

Els que tenim coneixements en psicologia i psiquiatria, no teníem cap dubte que la actitud i comportament (tics) de Elon Musk són propis d’un addicte. Sembla ser que l’addicció d’Elon Musk és la Ketamina.

La Ketamina és un fàrmac anestèsic sintètic, derivat de la Fenciclidina i està considerada una droga dissociativa amb potencial al·lucinogen. Consumint Ketamina es produeix l’anomenat viatge Keta (o forat K) que dura unes dos hores. El Dr. Edward Domino, ja la va descriure com un anestèsic dissociatiu. El seu ús està aprovat com anestèsic en humans i animals. No obstant, l’hàbit i ús no farmacològic fa que molts països efectuïn un control exhaustiu del seu consum. Els consumidors de Ketamina poden acabar amb problemes cerebrals que afecten el desenvolupament del pensament i de la memòria. A més a més, la Ketamina pot causar ansietat i depressió.

Acabo, com sempre, dient que: Una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament.

Reflexions

“Els poetes som gent incompresa i qui digui que compren a un poeta o bé menteix o bé és un ignorant”

“L’home ja no té cap excusa, ha de ser menys un humà prepotent i ha de ser més un humà de natura”

“Hi ha gent que dins del cervell enlloc de neurones té euros”

“Els metges tenen un patró d’actuació que diu: Si pots curar, cura. Si no pots curar, alleuja. Si no pots alleujar, consola”

“És de vergonya lo polititzats que estan la majoria de tertulians”

“Encara hi ha gent que confon borratxera amb alcoholisme”

“Hi ha gent que blanqueja la seva mala educació rere el victimisme”

Presoner de la por

Ets tu? o són els vots?
Et mou l’ètica o et mou
la legislació de conveniència?

No és veu, des de l’àtic polític,
el neguit i preocupacions de la gent.
No és fàcil escoltar els assessors.
No és fàcil mantenir el criteri
i totes les promeses que vas fer.

Se’n diu por?:
Por a l’adversari, al CIS,
a les enquestes dels mitjans.
Por a la resposta social al carrer:
Feministes, jubilats, taxistes...
Por per no estar a l’alçada de...
el partit, de les circumstàncies.

Vigila! que quan tens por
et fas presoner de la por.
Ah! I torna a vigilar!
Por a tenir por, és ansietat.

El vaixell de la por

Entremig de núvols
surt una flor de llum.
És un espai de cel
o, potser, el reflex
on el mar s’emmiralla.

Poc o molt, el veig.
Un vaixell surant el cel,
record d’infantesa,
quan Peter Pan era
el nostre millor referent.

Al cap damunt, la por
enarbora bandera
i el velam, farcit d’anhels
i esperances, remuga.
No!, el futur no és sòlid.

“El problema és quan es confonen creences amb ciència”  (C.S.I. Las Vegas)

Dia de la poesia 2025

Al miracle de viure
hi tinc que afegir
el miracle d’escriure,
que la poesia neix
amb el dia a dia
a ritme d’emocions
i melodia de sentiments.
I, tu, fica-li música.

Dents serrades

S’ha trencat l’agulla...

Em tremola la recança,
l’atziac destí que tinc
quan escric i encenc
la flama del poema,
que és torxa de galeria.

S’ha trencat el fil...

El record, sense adjectius,
sempre queda difuminat
dins la memòria. Tardor
que esvaís la seva boira,
dins un matí qualsevol.

“Espavil”

Ferm, serro els dents,
així no em cal dialogar.
Tampoc vull embolcallar
l’error amb l’equivocació.
Aleshores, sóc fora o sóc dins?

Set fases de la línia de vida

“Persona sana, malalt agut, malalt crònic; malalt crònic aguditzat, malalt pal·liatiu, malalt terminal; malalt moribund i persona morta”

Climatologia

Altre cop neva,
el riu flueix congelat
i surt la lluna.

Altre cop pluja,
els núvols estan de dol
i no surt el sol.

Altre cop fa vent,
arbres i flors tremolen
amb calçat de tolls.

Serpent de boira
lliscant entre arbres fruiters
amb flors rosades.

Trist

Tot o...
Res o...
Incomplert.
Sentint el...
Temps perdut.

Perfil

Obro botiga a la imaginació
amb tot un ventall de silencis,
una nova tongada de versos
i amb paraules descantellades.

Aquesta fantasia, discreta,
torba l’esperit del dia a dia,
la melodia de casa meva,
com a colpidora venjança.

Ara, ja malmesa la situació,
abordo l’aspra renúncia
que menyscaba el meu cor
i el perfil de ser qui sóc.

Sabies què...?

“La nicotina és un alcaloide (sal cristal·litzada d’un àlcali) i com tots els àlcalis és una droga (legal, però droga) i, a més a més, deu vegades més addictiva que la cocaïna”

Atalaia

La meva mirada navega
per aquest mar d’espígol
que encatifa el camp
fins la falda del turó.

I la serpent d’aigua
serpenteja entre joncs,
els signes d’admiració
d’aquesta fèrtil natura.

Ni enyor, ni melangia,
perquè aquest record
sempre està present
des d’aquesta atalaia.

Vida i colors

La mirada barreja
tots els colors
d’aquesta vall.

L’Arc de Sant Martí
els fusiona dins
la paleta del pintor.

Què petits som!
Davant la Natura
que porta milers

i milions d’anys,
generant vida,
vida de colors.

“La majoria de ciutats regulen el trànsit, donant prioritat a la circulació dels vehicles, amb detriment de la circulació dels vianants”

Reciprocitat

Ara estic assegut,
davant un horitzó
blanc i limitat
a tota mirada.

Per fugir,
del brunzit hospitalari,
escolto música,
la de sempre,
la que mai caduca.

I escric,
res del que dic
em sembla important,
però hi ha gent
que vol llegir-me.

És, doncs, una mena
de reciprocitat.
Gràcies amics!
Per ser-hi, per llegir-me.

Polimorfisme poètic

L’estructura morfològica
que té cada poema
s’assembla a l’anatomia,
perquè genera formes
amb el seu polimorfisme,
on radicarà la diferència
que cada poeta li dóna
al contingut del poema.

Sabies què...?

“Segons un estudi d’una universitat americana, els ous blancs són més nutritius que els ous rossos”

So-net

No sóc escriptor acadèmic;
per a mi, la poesia és un mitjà
d’expressió i comunicació.
Així doncs, en lloc de sonet,
busco el so net del poema.

Fat

El meu domini: un instant,
per beurem el got de la quietud
que deixa solatge de tendresa.

Pau i calma no les podem delegar
ni ignorar la teranyina de la maldat.
Sí, és un risc que hem de córrer.

La llum, a vegades, teixís i escriu;
i, a vegades, enlluerna i esborra.
Així m’apropo a cada afirmació,

per instal·lar una reconciliació
que vol ser irrefutable, però...
només és fat desolat i escèptic.

“De tots els animals de la creació l’home és l’únic que beu sense tenir set, menja sense tenir gana i parla sense tenir res que dir”  (John Steinbeck)

Ras i curt

M’enroco amb recer
de paraules murallades.
Des del vell merlet,
abasto tot el contorn
de la plana i l’horitzó.

La meva mirada llisca,
no té cap distància,
i pot gaudir del paisatge
i d’una ànima encalmada.

Les sàtires de Juvenal

(Dècim Juny Juvenal)

“Mens sana in corpore sano”  (Ment sana en cos sa)
“Panem et circensis”  (Pa i circ)
“Sed quis custodiat ipsos custodes?”  (Qui vigila als vigilants?)
“Rara avis”  (Merlot blanc o merla blanca)

“Tot està per dir, tot està per escriure”

Amnèsia de temps

Quan s’esborra
el camí del passat,
el caminant oblida
els escrits de vida
i veu com l’herba
desdibuixa el terreny.
És un senyal, l’anunci
que malmet la memòria
quan ens notifica
la mort del desig.

No defallir

Tinc un amagatall de dubtes,
ple de projectes i anhels.
És un brogit d’idees,
un laberint per sortir,
fent drecera, de la solitud.

A vegades, s’estronca
i deixa de brollar
aquest gorg del pensament.
Llavors, em cal esculpir
l’esforç per a no defallir.