Fat

El meu domini: un instant,
per beurem el got de la quietud
que deixa solatge de tendresa.

Pau i calma no les podem delegar
ni ignorar la teranyina de la maldat.
Sí, és un risc que hem de córrer.

La llum, a vegades, teixís i escriu;
i, a vegades, enlluerna i esborra.
Així m’apropo a cada afirmació,

per instal·lar una reconciliació
que vol ser irrefutable, però...
només és fat desolat i escèptic.