La meva mirada navega
per aquest mar d’espígol
que encatifa el camp
fins la falda del turó.
I la serpent d’aigua
serpenteja entre joncs,
els signes d’admiració
d’aquesta fèrtil natura.
Ni enyor, ni melangia,
perquè aquest record
sempre està present
des d’aquesta atalaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.