Ara estic assegut,
davant un horitzó
blanc i limitat
a tota mirada.
Per fugir,
del brunzit hospitalari,
escolto música,
la de sempre,
la que mai caduca.
I escric,
res del que dic
em sembla important,
però hi ha gent
que vol llegir-me.
És, doncs, una mena
de reciprocitat.
Gràcies amics!
Per ser-hi, per llegir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.