Obro botiga a la imaginació
amb tot un ventall de silencis,
una nova tongada de versos
i amb paraules descantellades.
Aquesta fantasia, discreta,
torba l’esperit del dia a dia,
la melodia de casa meva,
com a colpidora venjança.
Ara, ja malmesa la situació,
abordo l’aspra renúncia
que menyscaba el meu cor
i el perfil de ser qui sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.