Benvinguda siguis tardor,
fa un any que t’espero.
Com sol·lícit amant,
enyorava la teva pau
temperada de capvespre,
amb tamisada llum,
on es bressolen
les últimes orenetes.
Al teu reclam,
es despullen els arbres
per encatifar la riba del riu
que ens ha vist néixer.
Benvinguda siguis tardor,
perquè m’alliberes del temps
que ha estat el recull de fulls
de la meva trèmula vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.