Tot queda i tot passa.
El pensament no torna
a sorgir per l’endret
de la memòria. No,
no hi ha camins de tornada.
El cel és el mateix,
la terra no. Al present
(el que tenim) se li dóna
compendi de futur.
Anem massa a corre-cuita
i sovint no tenim
temps per reflexionar.
Les decisions d’avui són
els estigmes de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.