Porto la camisa blanca
per rebre l’estimat sol,
però el mar s’enfosquís
amb densos núvols que
no són d’un mes de juny.
La gavina busca entre
el rocam, on l’escuma
diposita la seva humitat
a unes roques farcides
de sal i de dolç record.
Porto la camisa blanca
com a senyera i penyora
d’un cor que ja batega
lluny de tot, cada cop
més de pressa i entreyorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.