Entre la serralada
i els arbres de la vall,
s’estén una boirina
que badalla amb
els primers raigs de sol.
Un breu ventijol mou
els olors de la nit
i els oferta a tot aquell
que vulgui gaudir-los.
La vista abasta
aquesta pau estàtica,
per dur-la fins al cor,
en un u de setembre,
que, amb força, ja ens fa
el primer crit de tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.