La pupil·la de l’espai
batega llum d’intuïció,
on s’encalma el cel,
damunt la tempesta
i les runes del somni.
L’arc de Sant Martí
encercla la posta de sol,
com la veu encercla
el vers i la lluna el sol
en miracle d’eclipsi.
Em sento nu i perdut
davant aquesta infinitud,
que té tors de déus
i paradís d’eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.