Ambdós enuigs hi són
dins l’embruix i encanteri
d’aquest alquimista.
Un enuig és neolític,
estroncat en el temps,
perdut per les corbes
dels mals pensaments.
L’altre, enuig d’ensurt,
em trosseja el son
a esguard de boira
d’alguna vesprada,
quan regalimen estels,
com si aquests fossin
gotes de fina pluja;
però, tots ells són
òrfens de batecs,
encara que no de llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.