Equilibri

Pendent de tot, de tot allò
que n’és vital: la sortida
del sol, l’esclat de la flor
quan s’espolsa la rosada;
el cant-xiulet del rossinyol,
que convida al gall a ficar
el seu kikiriki en hora.

A l’horitzó, les muntanyes
trenen cabells blancs
de cara al sol i al vent
fuetejat de la Tramuntana.
L’ànima, la vella amiga,
torna a regalimar llàgrimes
a dos galtes, meitat d’alegria,
meitat de tristor. Buscant
l’equilibri entre primavera
i tardor.
              Sí, l’equilibri és
harmonia, pau d’ànima,
pau d’esperit i pau d’amor.