Creu de Terme

El baf d’un cavall negre
s’integra dins la boira.
Al fons de l’horitzó,
i per damunt del bosc,
es veu com el castell
reté l’últim raig de sol,
com si fos l’últim raig
d’esperança.
                      Pel cel
ja vola la mitja lluna i,
amb ella, el dolorós
record d’una Palestina
on la creu roja del templer
també era roja de sang.
Sang d’infidels que a ell
li deien, també, infidel.
La llum de la lluna cau
sobre la Creu de Terme
i, aleshores, el templer
plora pel seu amor perdut.