La boira s’esfilagarsa
amb parracs desesmats
del reialme lleidatà.
Després, tornassolada
per sol ixent, defuig
de la plana, embarcada
en el vent de mestral
que la duu riu avall.
Als encontorns dels joncs
s’empresonen els ànecs
amb enreixat d’admiracions,
on, una altra vegada,
s’emmirallarà la boira
com cada capvespre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.