L’ànima de la ment
irromp, sense escrúpols,
en el vaporós museu
de les petites manies,
de tots aquells que creuen
controlar la situació.
Innocent biblioteca on
s’esbufeguen els fulls
de la meva gent, en el
llibre de la meva terra.
Sóc orfebre de senders,
rumbs de vida, i l’essència
de l’esperit ja pot onejar
pampallugues de vents
en la brúixola del destí.
Sia com sia, hom podem
transgredir els senders
i anar, pel dret, a la carena.
L’important sempre serà
que el rumb de la vida
sigui el nostre propi rumb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.