El braille mental de la societat
mor en el dualisme maniqueu de gènere:
l’home masclista, la dona feminista.
¿Quina hormona s’ha instal·lat en
la neurona obsoleta, que horroritza
i no dóna equilibri: masculinisme per
feminisme i femellista per masclista?
Fer-se víctima, sense ser-ho, és
la manipulació més perversa i cruel.
Rere el masclisme quasi sempre hi ha droga.
¿Quan ens espelletarem d'aquest complex de culpa?
¿O tenim que seguir demanant perdó pel fet de ser homes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.