El temps de folgar
resta en el flascó
del delit amarg,
o potser agredolç,
que tot desgavell
i disbauxa fa, trencant
l’ascètica rutina.
Sempre fem segrest
tant de somnis de nit,
com de somnis de dia.
I, cada vesprada,
podem surar per aquest
aiguabarreig capritxós;
interludi rondinaire
de faraònica pel·lícula
on els somnis són,
somnis de cartró pedra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.