Quan sacsejo el clarobscur
de la incertesa (interstici
entròpic que entapissa el
temps clònic de la ment),
quina pot ser la qüestió?
El verí de la introspecció
m’obrirà la fina escletxa
de l’autoanàlisi? Itinerari,
sedàs de patiment, pòsit
i trajectòria abstracta on
escreix el relleu del biaix
de cada nova vivència.
Tot plegat, un sospir de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.