Pols i teranyines
(...i somriures indolents)
L’escó de la intel·ligència
es troba ple de pols i teranyines.
L’hemicicle li va al darrere,
quan la boira revifa el clarobscur
i balbuceig del buit dialèctic.
Per terra, clofolles de pensament
trenquen el silenci a cada passa.
Sense companyia, a la intempèrie
del diàleg, udola la nuosa
alzina de la raó amb escorça
d’experiència, clivellada pel balb
camp de cada filosofia, de cada
escamot polític. Així, eixa el fum
i la sentor de caducades paraules.
(Novament, dedico aquest poema al Sr. Rajoy, Sr. Sánchez, Sr. Iglesias i Sr. Rivera)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.