Una tendresa poruga fuig,
esbucada, pel carreró,
entre rajoles de pedra
i llenç blau de diumenge.
La rambla està colrada
per l’adelerat i sorollós
riu de gent endiumenjada.
Els plataners lluquen
i la llum del sol acarona
l’inextricable serpent del passeig.
Rememoro una altra rambla
–quaranta anys d’oblit–
i l’estol d’uns ulls negres
amb glaç d’esbart, que tenien,
dins la seva mirada, un toc d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.