Resseguint tots els estels
pel firmament seré,
on cada punt de llum
n’és punteig pel cor;
el fred fa serrar punys,
fins que els artells són blancs.
Nova fadiga, nova impotència
per a cada braó d’home
dins la terra del perdó,
aquella que vàrem perdre
entre somnis i il·lusions.
Tot, per llucar i créixer
massa de pressa en el fogar
i sense temps a la reflexió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.