Segons expliquen i comenten els periodistes-cronistes de La Villa de Madrid, a l’Audiència Nacional hi va haver un autèntic pressing catch verbal entre el Correa i el Peñas. I sembla ser que el Sr. Correa (en alemany Gürtel) li va retreure al Sr. Peñas que ell es quedava amb “la pastuqui”
Aquesta paraula no l’havia escoltada mai i ignoro si forma part de l’argot de “los madriles” o si forma part de l’argot particular del Sr. Correa i del seu entorn. Per altra banda, hem de deduir que etimològicament deriva de la paraula pasta; és a dir, diners.
El que sí sé, és que les persones normals, parlen normal. Utilitzar un diminutiu, que a més a més sembla despectiu, de la paraula pasta que per ella mateixa és un eufemisme, em porta a pensar que al Sr. Correa li està traint el subconscient. Cosa res estranya si les imputacions que li fa el jutge finalment s’arriben a concretar.
També ignoro quin grau de coneixements psicològics solen tenir els nostres magistrats, però estic convençut que, com a mínim, aquestes expressions els hi deuen cridar l’atenció, ja que són expressions més pròpies d’altres persones i comportaments. Al cap i a la fi, podríem concloure amb aquella dita castellana que diu “Dios los cría i ellos se juntan”. En aquest cas, s’ajuntarien lingüísticament.
Aquesta paraula no l’havia escoltada mai i ignoro si forma part de l’argot de “los madriles” o si forma part de l’argot particular del Sr. Correa i del seu entorn. Per altra banda, hem de deduir que etimològicament deriva de la paraula pasta; és a dir, diners.
El que sí sé, és que les persones normals, parlen normal. Utilitzar un diminutiu, que a més a més sembla despectiu, de la paraula pasta que per ella mateixa és un eufemisme, em porta a pensar que al Sr. Correa li està traint el subconscient. Cosa res estranya si les imputacions que li fa el jutge finalment s’arriben a concretar.
També ignoro quin grau de coneixements psicològics solen tenir els nostres magistrats, però estic convençut que, com a mínim, aquestes expressions els hi deuen cridar l’atenció, ja que són expressions més pròpies d’altres persones i comportaments. Al cap i a la fi, podríem concloure amb aquella dita castellana que diu “Dios los cría i ellos se juntan”. En aquest cas, s’ajuntarien lingüísticament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.