dijous, 1 de desembre del 2016

Passes sordes

Des de l’erm de l’andana,
i amb lassitud d’insolència,
poso en hora l’esperit captaire
per alentir la sortida del tren.

La desmesura sodolla
per entremig del laberint
de passes sordes i el dring
que marca el crit del vent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.