Aigua morta

(Fugint de la guerra)

Sota el salvatge cel del nàufrag,
la mort juga amb daus de sang.
Enllà queda la profunda badia,
la quimera de l’enyor, on s’extravia
una vida mancada de temps
i on germina un déu inconegut
per la ceguesa sorda de l’ànima.

La llum i la foscúria espurnegen
el foc de l’abisme, àzim ocell
que nia en secreta bardissa.
Lluny queda el port, a dolls
d’una malenconia en blanc i negre;
la mudesa de la follia alatrencada
pel càntic d’un mar d’aigua morta.

(Què poruga que és la por!)