Kafkià
Karate de la verborrea,
quilos i quilos d’explicacions
que mai fan el pes.
Sempre sobren raons,
sempre manquen fets.
Laberint
Làbil somni inacabat,
llibre obert que té
rengles per escriure,
algun lament, desigs amagats
i una llegenda per viure.
Més (o menys)
M’endinso dins el soroll,
sostre de terratrèmol,
on escombro el cau
de la seva indiferència,
lasciva i laica mentida.
Nivi (o lívid)
Nebulosa, emboirada
per paraules adients,
flux d’idees, nímies,
trànsit i ofec d’autopista,
eufemismes d’informació.
Oportú
Obre la porta al desig
i la finestra al seny.
L’ànsia captiva tremola,
n’és ostatge de la ment
i s’ennuega amb un crit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.