M’enganya aquesta trèmula llum,
sageta i enuig de tronada;
golut, foll i gelós del brancam
on s’afilera el pes de la pomera.
Obscena ferum d’insectes que
en són dards a doll d’arbre.
Desglaç a corre-cuita
amb boira de fum i foc,
fins que cada poma faci
un sanglot en el doc,
perquè delme i glavi
l’alliberin de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.